Reflexiones sobre algunas estrategias urbanísticas en la ciudad de Barcelona durante el último cuarto del siglo XX

Autores/as

  • Laura Inés Alcalá Universidad Nacional del Nordeste

DOI:

https://doi.org/10.30972/crn.551767

Palabras clave:

estrategias urbanísticas, Barcelona

Resumen

Este artículo propone reflexionar sobre algunos aspectos de la experiencia urbanística de la ciudad de Barcelona entre los años 1970 y 2000. La hipótesis central que se sostendrá es que las causas que permitieron superar las condiciones altamente deficitarias en que se encontraba esta ciudad en los 70 y lograr los rasgos de cohesión y urbanidad que hoy la caracterizan deben buscarse en:
* la existencia de un proyecto de ciudad,
* un marco regulador sólido pero también flexible,
* el acierto de estrategias y políticas en el momento y lugar apropiados,
* la adecuada elección de escalas y tipos de intervención en función de la capacidad
operativa de cada momento histórico,
* la coherencia y secuencia estable entre las intervenciones sucesivas,
* la actuación de personas con formación disciplinar alta, visión social clara y un
conocimiento profundo de la ciudad
* y el comportamiento reivindicativo de la sociedad.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Biografía del autor/a

Laura Inés Alcalá, Universidad Nacional del Nordeste

Arquitecta de la Facultad de Arquitectura y Urbanismo, Universidad Nacional del Nordeste, Argentina, Doctora en Urbanismo por la Universidad Politécnica de Catalunya y docente e investigadora de la Facultad de Arquitectura y Urbanismo, Universidad Nacional del Nordeste, Argentina.

Citas

(1) Acebillo i Marín, Joseph A. (1990). De la Plaza Trilla a la Villa Olímpica. Notas sobre el progresivo cambio de escala en las intervenciones urbanas de Barcelona entre 1980 y 1992. Pp. 179-199.En Barcelona y el Sistema Urbano Europeo. Colección 1. Barcelona Eurociudad. Ed. Ayuntament de Barcelona y Programa Cities Ciudades. 1990.

(2) Ajuntament de Barcelona (1984). Pla de Vies. Materials pel Seminari de Vies. Ed. Ajuntament de Barcelona.

(3) Ajuntament de Barcelona (1987). Arees de Nova Centralitat. New Downtowns in Barcelona. Director Joan Busquets i Grau.

(4) Ajuntament de Barcelona (1987). Barcelona. Espais i Escultures (1982–1986) Col.lecció Materials de Disseny Urbà. N.º 11. Area d’Urbanisme i Obres Públiques. Ed. Ajuntament de Barcelona.

(5) Ajuntament de Barcelona (1989). Barcelona. La ciudad i el 92. Instituto Municipal de Promoció Urbanística. Ed. Ajuntament de Barcelona.

(6) Ajuntament de Barcelona (1991). Memòria 1987-1991. Ambit d‘Urbanisme i Serveis Municipals. Ed. Ajuntament de Barcelona.

(7) Ajuntament de Barcelona (1992). Barcelona espacio público. Ed. Ajuntament de Barcelona.

(8) Ajuntament de Barcelona. Patronat Municipal d’Habitatge (1999). Les cases barates.

(9) Alcalá, Laura (2004). Hacia la asimilación de las vías segregadas en el ámbito urbano. El caso de las Rondas de Dalt y del Litoral en Barcelona. Tesis doctoral. Director, Francesc Peremiquel Lluch. Departamento de Urbanismo y Ordenación del Territorio. ETSAB. UPC.

(10) Alcalá, Laura (2002). Las huellas de los distintos tipos de vías de circunvalación en la conformación actual de la Ronda del Mig. Consecuencias y derivaciones a nivel urbano. Monografía. Tutor Profesor Francesc Peremiquel.

(11) Bohigas, Oriol (1987). Metàstasi i Estrategia. En Barcelona. Espais i Escultures (1982–1986) Col.lecció Materials de Disseny Urbà. N.º 11. Area d‘Urbanisme i Obres Públiques. Ed. Ajuntament de Barcelona.

(12) Bohigas, Oriol (1985). Reconstrucció de Barcelona. Edicions 62. Barcelona.

(13) Busquets Grau, Joan (1992). Barcelona. Evolución Urbanística de una capital compacta. Ed. Mapfre 2.a Ed. 1994. 1.a Ed. 1992. Madrid.

(14) Busquets Grau, Joan (1989). De nuevo, la calle en el proyecto de ciudad. Algunas reflexiones sobre el Plan de Vías de Barcelona. Artículo. Revista Casabella N.º 553–554.

(15) Busquets, Joan & Parcerisa, Josep, (1983). Instruments de projectació de la Barcelona suburbana. Treballs d‘Investigació. Revista Annals N.º 2 ETSAB Año 1983.

(16) Domingo i Clota, Miquel & Bonet i Casas, Maria Rosa (1998). Barcelona i els Moviments Socials Urbans. Fundació Jaume Boffil. Editorial Mediterránea. Barcelona.

(17) Fabre, Jaume & Huertes, Joseph María (1976). Tots els barris de Barcelona. El Clot. El Poble Nou. La Sagrera. Sants. La Bordeta. Hostafrancs. Edicions 62. 2ª Ed. Barcelona, 1980. 1ª Ed. Barcelona.

(18) Ferrer i Aixalà, Amador (1982). La Vivienda Masiva y la formación Metropolitana de Barcelona. Tesis Doctoral. Director: Manuel de Sola–Morales. Barcelona.

(19) Galera, Monserrat; Roca, Francesc & Tarragó Salvador (1982). Atlas de Barcelona. Segles XVI–XX. Publicacions del Col.legi Oficial d‘Arquitectes de Catalunya. Barcelona.

(20) Guardia, Manel (2002). Barcelona, Memòria des del cel. Ajuntament de Barcelona. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Lunwerg Editores. España, 2002.

(21) Huertas, Josep Maria & Andreu, Marc (1996). Barcelona en Lluita (El Moviment Urbà 1965-996) Ed. FAVB. Federació d‘Associacións de Veïns de Barcelona, con la colaboración de la Diputació De Barcelona y la Fundació Jaume Bofill. Barcelona.

(22) Laboratorio de Urbanismo (1974). Barcelona: remodelación capitalista o desarrollo urbano en el sector de la Ribera. Ed. Gustavo Gili. Barcelona.

(23) Martorel, J.; Bohigas, O.; Mackay, D. & Puig Doménech, A. (1991). La Villa Olímpica. Barcelona 1992 Ed. Gustavo Gili. Barcelona.

(24) Solà Morales, Manuel de (1987). La segunda historia del proyecto urbano. Revista UR N.º 5: 21-26.

Descargas

Publicado

2006-11-24

Número

Sección

Artículos con Referato